Eix cronològic segle 20
Els germans Wright dissenyen un biplà propulsat a motor i aconsegueixen per primera vegada en la història un vol tripulat de curta durada, donant peu a l'inici de l'aviació.
La nit del 12 d'Abril, el majestuós transatlàntic Titanic, s'enfonsa al col·lisionar contra un Iceberg, després d'haver estat presentat al món com un vaixell definitiu i indestructible. Les conseqüències que va tenir la cadena d'errors en el seu rescat, van ser històriques, per exemple l'ús de SOS com a missatge universal de socors o l'assignació de freqüències exclusives d'emergència en l'ús de la ràdio
La Primera Guerra Mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918. La política exterior, cada vegada més agressiva d'Àustria-Hongria, Rússia, i especialment Alemanya va originar el conflicte. El detonant de l'esclat de la guerra fou l'assassinat el 28 de juny de 1914 a Sarajevo, Bòsnia, de l'hereu al tron dels Habsburg, Francesc Ferran d'Àustria.
La Revolució Russa de 1917 fou un procés polític que culminà el mateix any amb l'establiment d'una república que substituí el sistema tsarista anterior i que porta a l'establiment de la Unió Soviètica. La revolució es dividí en dues fases. La primera, «la revolució de Febrer», en la qual es derrocà el règim autocràtic del tsar Nicolau II i s'estableix una república de caràcter liberal. En la segona, «Revolució d'Octubre», fou una revolució de tipus socialista en la qual els Soviets (controlats principalment pel partit bolxevic) prengueren el poder. Si bé els principals focus de la revolució foren Petrograd i Moscou, aviat s'estengué a les àrees rurals on els pagesos col·lectivitzaren i redistribuïren la terra.
Com a conseqüència de la Guerra Mundial es produeixen importants transformacions polítiques a Europa, signant-se en el mes de juny el tractat pel qual s'obliga a Alemanya al desarmament militar gairebé total i al pagament de costoses reparacions de guerra, així com el lliurament de territoris a Polònia i l'admissió de forces d'ocupació.
En 1932 es realitzen les primeres emissions a París de Televisió, encara que fins l'any 1935 no comencessin les primeres emissions comercials a França i Gran Bretanya, del que va passar a convertir-se en el mitjà de difusió més influent de la història fins a l'aparició d'Intenet.
La Guerra Civil Espanyola va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar el govern de la Segona República Espanyola, que tenia el suport de les organitzacions d'esquerres, contra una part de l'exèrcit i de les organitzacions de dretes. Va ser un fet històric decisiu de l'Espanya del segle XX, ja que el cop d'estat i la posterior guerra civil van representar la culminació de totes les contradiccions socials, polítiques i ideològiques que s'havien generat a la societat en el curs dels decennis anteriors. La guerra es va iniciar amb un alçament militar el 17 de juliol de 1936 a la guarnició de Melilla, que l'endemà es va estendre pertot arreu de l'Estat. El president Santiago Casares va ser substituït per José Giral, qui va ordenar el repartiment d'armament entre la població civil, facilitant la derrota dels insurrectes als principals nuclis industrials, Madrid i les capitals mediterrànies, però el fracàs de la revolta va donar pas a una guerra llarga i sagnant.
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va involucrar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els Aliats i les potències de l'Eix. La guerra va involucrar uns 100 milions de militars i la mort d'entre 50 a 60 milions de persones, la major part civils, un 3% de la població mundial de l'època, sent el conflicte més mortífer de la història humana, i el primer en què es van usar armes nuclears. Va ser el conflicte armat més gran de la història i s'estima que va tenir un cost, en diners i en recursos, major que totes les altres guerres juntes. Es van formar les Nacions Unides per prevenir altres conflictes com aquest. La Unió Soviètica i els Estats Units van sortir de la guerra com les grans superpotències del món i això va provocar la Guerra Freda, que va durar 45 anys.
El Camp de concentració de Dachau va ser construït a la població de Dachau, a pocs quilòmetres de Munic, a Baviera (Bayern). Va ser el primer camp de concentració nazi, en el qual es van assajar els mètodes de reclusió i extermini que després s'estendrien a tota la xarxa de camps. Detall de la cambra de gas. La seva obertura es va realitzar el 22 de març de 1933. La seua clausura, el 17 d'abril de 1945. Durant els dotze anys de funcionament, per les seues instal·lacions van ser reclosos centenars de milers de deportats jueus, gitanos, polonesos, russos, italians i de moltes altres nacionalitats, per exemple republicans catalans. Van passar-hi més de 200.000 persones, de les quals es calcula que van morir-ne més de 43.000.
Sachsenhausen fou un camp de concentració que operà al nord de Berlín, a la ciutat d'Oranienburg a l'actual estat federat de Brandenburg des de l'any 1936 fins a l'any 1950, essent dirigit primer pels nacionalsocialistes i després pels soviètics. Moltes vegades hom s'ha referit a aquest camp de concentració amb el nom de Sachsenhausen-Oranienburg. Juntament amb el camp de concentració de Buchenwald fou l'indret on els nazis sacrificaren més alemanys. Sachsenhausen acollí més de 200.000 persones des de l'any 1936 fins a l'any 1945, essent especialment remarcable la reclusió de presos russos. L'any 1943 es construí una cambra de gas al camp. Amb la planificació de la Solució final a partir de 1942, el camp de concentració no fou designat com un camp de la mort; d'aquesta manera, els jueus foren traslladats a camps de l'Est destinats específicament a aquesta funció. El dia 22 d'abril de 1945, el camp, on hi restaven 3000 interns, fou alliberat per les tropes soviètiques.
Ravensbrück era un camp de concentració nazi exclusivament per a dones situat prop Fürstenberg, a la regió alemanya de Mecklenburg. Ubicat a uns 90 km de Berlín, el camp quedava amagat en una zona pantanosa però ben comunicat amb la capital. Aquestes característiques el feien ideal pels dos objectius principals d'aquests camp de concentració: explotació i aniquilament. Va entrar en funcionament el 15 de maig de 1939 i durant el transcurs de la Segona Guerra Mundial va ser ampliat tres vegades. A Ravensbrück, els nazis van registrar cent trenta-dues mil dones i nens i vint mil homes. Algunes de les presoneres ho foren dels Països Catalans, entre elles Neus Català que va ser deportada a aquest camp el febrer del 1944 fins al seu alliberament per l'exèrcit Roig, el maig del 1945. Hi van morir més de noranta dues mil persones.
És una organització intergovernamental mundial, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans.
Els bombardejos atòmics d'Hiroshima i Nagasaki produïts el 6 (Hiroshima) i el 9 d'agost de 1945 (Nagasaki) per iniciativa del govern dels Estats Units, seguint l'ordre del president, Harry S. Truman, després que els dirigents japonesos ignoraren la Declaració de Potsdam. Aquests actes de guerra representen fins a la data els únics bombardejos nuclears. El bombardeig atòmic va estar precedit per un període de sis mesos d'intens bombardeig estratègic amb bombes convencionals sobre 67 ciutats japoneses. La fi de les hostilitats va ser efectiva sis dies després. La Segona Guerra Mundial va acabar oficialment gairebé un mes més tard amb la signatura de l'acta de capitulació del Japó portada a terme el 2 de setembre de 1945. Aquests són els únics bombardejos nuclears que han tingut lloc en temps de guerra.
Rússia posa en òrbita el seu primer satèl·lit artificial, l'Spútnik I. Aquest succés de gran importància estratègica i militar donarà lloc a l'anomenada carrera espacial, en la qual EUA i la Unió Soviètica acceleraran els seus esforços en la investigació tecnològica i espacial i que conclourà el 1969 amb l'arribada d'Armstrong a la Lluna.
Rússia col·loca en òrbita terrestre al primer astronauta de la història, el militar Yuri Gagarin en la Vostok I; Durant aquest any EUA llança amb èxit el seu primer vol suborbital enviant a l'astronauta Alan Sherpard a bord d'una càpsula Mercury.
El 1969 es va establir la primera connexió de computadores, coneguda com ARPANET, entre tres universitats a Califòrnia i una a Utah, Estats Units. Aquesta connexió va donar lloc a la que es va convertir en la major xarxa de comunicacions del Món, Internet. En l'actualitat Internet interconnecta milions d'equips i usuaris de tot el món.
A mitjans d'any la missió espacial dels EUA Apol·lo XI envia als astronautes Neil Armstrong, "Buzz" Aldrin i Michael Collins a la Lluna. Mentre Collins roman en orbita a bord de la nau Columbia, Armstrong i Aldrin baixaran a la superfície Lunar. Neil Armstrong serà el primer a posar el peu sobre ella el 21 de juliol, donant lloc a la famosa frase: "Un petit pas per a un home, un gran salt per a la Humanitat". L'esdeveniment va ser seguit per TV a tot el món.
El quart reactor de la Central Nuclear de Txernòbil, va esclatar a la 01:23 AM hora local. Bàsicament s'estava experimentant amb el reactor per a observar quanta energia es podia produir. Però la màquina que controlava el combustible ho va mantenir dins del reactor durant massa temps, i finalment va explotar
L'ovella Dolly , va ser el primer mamífer a ser clonat satisfactòriament a partir d'una cèl·lula adulta. Va ser clonada a l'Institut Roslin d'Escòcia on hi va viure fins que va morir als sis anys. El seu naixement va ser anunciat el 22 de febrer de 1997.
We'd love to hear from you. Please send questions or feedback to the below email addresses.
Before contacting us, you may wish to visit our FAQs page which has lots of useful info on Tiki-Toki.
We can be contacted by email at: hello@tiki-toki.com.
You can also follow us on twitter at twitter.com/tiki_toki.
If you are having any problems with Tiki-Toki, please contact us as at: help@tiki-toki.com
Close